Llibres traduits - Amics de Catalunya a Itàlia

atalunya a Itàlia
Cerca
Amics de
Go to content

Main menu:

Llibres traduits

Catalunya
2018 ANNO PEDROLO - Centenario della nascita

SECONDA ORIGINE
Manuel de Pedrolo - 1974

Per le angherie di alcuni coetanei Didac, un bambino di colore, precipita in uno stagno e rimane imbrigliato in una matassa d'alghe. Riportato in superficie da Alba, una quattordicenne bianca, si ritrova con lei all'interno di un paesaggio apocalittico: dei dischi volanti hanno distrutto in pochi minuti la Terra e i suoi abitanti. I due ragazzi decidono di intraprendere una lunga esplorazione per cercare i sopravvissuti, documentare i danni e salvare la cultura: a Barcellona trasformano un garage in una biblioteca di libri recuperati, in Italia si imbattono in pochi ma pericolosi sopravvissuti... Tra mille vicissitudini e tragitti nasce Mar, cui Alba affiderà le speranze di una seconda origine dell'umanità.

.. .

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990)

Escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre – classificat dins del teatre de l'absurd -  narrativa i contes. La seva obra, un dels corpus més extens de les lletres catalanes, és sovint eclipsat per l'èxit de la seva obra més coneguda, Mecanoscrit del segon origen. És considerat l'escriptor més prolífic de les lletres catalanes.


                                                                                                                                                                         

500 ANYS DE LA MORT DE JOANOT MARTORELL

JOANOT MARTORELL - Gandia, 1413 - València, 1468
Autor de TIRANT LO BLANC

El seu naixement se situa entre el 1413 i el 1415 a la ciutat de València, segons l'historiador Jaume Chiner, en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia, però establerta a València des de 1400. Son avi fou conseller reial i son pare, cambrer del rei Martí l'Humà.
De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada.
Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia, com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.
Joanot Martorell era un cavaller bregós i un molt bon escriptor. El 1433, Martorell surt per primera vegada documentat en una lletra de batalla. Joanot Martorell provocava molts enfrontaments. N'hi ha quatre de molt famosos.
Cap dels quatre enfrontaments comportà combats. Darrere d'aquest personatge tan bregós, també hi havia un amant de la literatura. Martorell escrivia sovint lletres de batalla contra els seus rivals. Cal destacar que Joanot Martorell viatjà molt, sobretot a Anglaterra, on conegué la vida cortesana i molts cavallers de l'època. També conegué molts llibres que més endavant seran la seua font d'inspiració. També anà a Portugal, on conegué l'infant Ferran, germà del rei de Portugal, al qual li dedica la seua novel·la Tirant lo Blanc. L'any 1454 viatjà a Nàpols per ajudar Alfons el Magnànim. El 2 de gener de 1460 començà a escriure Tirant lo Blanc; morí el 1465 a València, sense descendència, deixant la novel·la enllestida ("per mi sols sia estada ventilada").
Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent, i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura catalana i universal.
L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines, en què s'explica la història d'un cavaller anomenat Tirant. El manuscrit de l'obra fou empenyorat per l'autor a Martí Joan de Galba a canvi de diners, deute que Martorell no pogué saldar. 25 anys després, Galba la féu imprimir per treure'n algun benefici, però morí sis mesos abans de la publicació de l'obra, l'any 1490.
En italià:

Tirante il Bianco (1538), traduzione da Lelio Manfredi, Venezia (reeds., 1566 et 1611);
Tirante il Bianco. Romanzo cavalleresco del XVI secolo, edizione critica di Annichiarico, A., L. Indini, M. Majorano, V. Minervini, S. Panunzio e S. Zilli, introduzione di G. E. Sansone, Roma, Edizioni La Tipografica, 1984;
Tirante il Bianco, trad. integrale e cura di Paolo Cherchi, Collana I millenni, Einaudi, Torino, 2013.

CENTENARI DEL NAIXEMENT

MARIA AURELIA CAPMANY Barcelona, 3-08-1918 - 3-10-1991
Fou una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la del 1968 amb l'obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell del 1948 amb El cel no és transparent. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.
Néta de Sebastià Farnés, intel·lectual autor de la Paremiologia catalana comparada, i filla d'Aureli Capmany, folklorista i col·laborador en revistes infantils, va passar la joventut al pis de la familia a tocar de la Rambla de Barcelona. Estudià a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona de la postguerra.
Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l'Institut Albéniz de Badalona i l'Escola Isabel de Villena a Barcelona. També va treballar gravant vidre, ofici que havia après en l'època d'universitària.
Amb la seva primera novel·la Necessitem morir
(publicada el 1952) quedà finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968.
L'any 1981 va rebre el Premi Ramon Fuster, atorgat pel Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, i el 1983 va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb El malefici de la reina d'Hongria
.
Fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques
, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l'assaig i altres gèneres literaris.
En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Hi va exercir de professora, d'actriu i de directora. A més, hi va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.
Com a assagista sobresurt per les seves obres sobre la situació de la dona, sobretot amb La dona a Catalunya: consciència i situació el 1966. El mateix any, va participar en la Caputxinada, una assemblea antifranquista. També va dedicar nombrosos articles a diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. També destaquen els llibres de memòries Pedra de toc (1 i 2), Mala memòria, i Això era i no era.
Participà i va intervindre en el "Míting de la Llibertat" (22 de juny de 1976) i en el procés constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (novembre de 1976).
Va ser regidora i responsable de les àrees de Cultura i d'Edicions a l'Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 2 d'octubre de 1991. Va ser també membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i presidenta del Centre Català del Pen Club.

JOSAFAT

AURORA Bertrana: pionera en el llibre de viatges i punt de referència per a moltes dones.
Cosmopolita, liberal i independent, va néixer a Girona el 1892, filla de l'escriptor Prudenci Bertrana. Es va traslladar primer a Barcelona, on va començar a tocar en un trio de dones en locals nocturns, i després a Ginebra, on va formar la primera banda de jazz femenina. Es va casar amb l'enginyer Denys Choffat i amb ell, el 1926 es va traslladar a la colònia francesa de Tahití. De Papeete van començar a enviar a Barcelona com a elements corresponents al poble d'Indonèsia, i els seus escrits es converteixen en un llibre. Descrivia els pobles indígenes amb una mirada nova, escandalitzant a la totalitat d'Europa. Va ser molt crítica vers els colonitzadors, que veia com a opressors dels pobles primitius, dels quals admirava l'estil de vida simple i en contacte amb la natura. El 1930 va tornar a Catalunya, on va començar a escriure històries curtes i a interessar-se per la política. En 1935 va viatjar al Marroc per estudiar l'ànima de la dona musulmana, visitant presons, harems i bordells. Després es va traslladar a París i a Praga. De tornada a Catalunya, es va unir al moviment republicà, i va deixar al seu marit que havia abraçat el franquisme. Es va imposar una vida com a expatriada, en oberta oposició al règim del general Franco. Va morir el 1974.

JOSAFAT

AURORA Bertrana - pioniera della narrativa di viaggio e punto di riferimento per molte donne
Cosmopolita, liberale e indipendente, nacque a Girona nel 1892, figlia dello scrittore Prudencio Bertrana. Si trasferì prima a Barcellona, dove iniziò a suonare in un trio di sole donne nei locali notturni, e poi a Ginevra, dove formò la prima jazz band femminile. Sposò l'ingegnere Denys Choffat e con lui, nel 1926 si trasferì nella colonia francese di Tahití. Da Papeete iniziò a inviare a Barcellona come corrispondente articoli sul popolo indonesiano, e i suoi pezzi diventano poi un libro. Raccontò i popoli indigeni con uno sguardo inedito, scandalizzando l’Europa intera. Fu molto critica verso i colonizzatori, che vedeva come oppressori dei popoli primitivi, di cui ammirata lo stile di vita semplice e a contato con la natura. Nel 1930 fece ritorno in Catalogna, dove iniziò a scrivere racconti e a interessarsi di politica. Nel 1935 intraprese un viaggio in Marocco per studiare l'anima della donna musulmana, visitando carceri, harem e bordelli. Si trasferì poi a Parigi e a Praga. Tornata in Catalogna, aderì al movimento Repubblicano, e lasciò il marito che aveva abbracciato il franchismo. Si impose una vita di espatriata, in aperta opposizione con il regime del Generale Franco. Morì nel 1974, pioniera della narrativa di viaggio e punto di riferimento per molte donne.

 
 
Back to content | Back to main menu